dimarts, 9 d’octubre de 2012




LA MALA IMATGE D’ESPANYA

          Els catalans som una plaga bíblica. Fins i tot quan encara no existíem fa 2.000 anys, vàrem estar implicats en la mort de Jesucrist. I com no podia ser d’una altra manera, ara també som culpables de la mala imatge que té Espanya i el desprestigi actual que pateix la seva marca, tal com ha asseverat el senyor ministre espanyol d’Afers Exteriors, qui mai barreja política i esport, després de l’exhibició magistral de civisme i llibertat d’expressió que molts vàrem tenir el privilegi de viure al Camp Nou el passat diumenge, mentre a la gespa es disputava el clàssic, un partit que seguiren uns 400 milions de persones arreu del món.
          Però, ben mirat, en part almenys, sí que som culpables de la mala imatge que Espanya projecta al món. Si no fos per nosaltres i els nostres diners, Espanya no hauria invertit en un seguit d’infraestructures que només serveixen per arruïnar-nos a nosaltres i àdhuc a ells mateixos. Rails i més rails (com diria en Joan Salvat-Papasseit) de ferrocarril per on passen trens sense passatgers, o ni tan sols els trens hi passen ja; aeroports sense avions i amb escultures rovellades, projectes de foradament dels Pirineus allà on més esponerosos i salvatges són, terminals de ports amb accessos d’entrada, però no de sortida, autovies de quatre carrils sense cotxes i d’altres de dos carrils sobrecarregades. on la mort s’hi passeja cada dia... Això, sense la contribució dels nostres impostos fóra impensable. Fins i tot el senyor Ruiz Gallardón, ministre d'Injustícia, ho reconeix.
     També devem tenir la culpa que els salvapàtries de l’exèrcit espanyol ofereixin al món una imatge cavernícola quan no poden amagar el seu odi visceral contra nosaltres. El mateix odi que es deixa sentir en molts camps esportius peninsulars quan hom crida entre banderes espanyoles “Puta Catalunya". I que consti que ells no barregen esport i política”. Els culpables som nosaltres, que crispem amb la nostra mania d’exercir la llibertat d’expressió i creure en la democràcia total i absoluta.
     Fins i tot, el senyor Manuel Castelao, president del Consejo de la Ciudadania Española en el Exterior, i company del ministre esmentat, devia estar posseït per algun esperit català quan va dir que les dones són com les lleis, fetes per ser violades. O potser això contribueix a restablir la bona imatge d’Espanya? I suposo que la permissivitat contra el frau fiscal, el fet que cap president espanyol sigui capaç de parlar una altra llengua diferent de la que li ensenyà la mare que el va parir, o que el rei vagi a Botswana a caçar elefants i el seu gendre hagi robat diners públics (pressumptament???), i en definitiva, tot el mal que es gesta sobre Espanya té la seva arrel a Catalunya. Fins i tot ens han volgut trobar vincles amb ETA. La prova és que mai no hi ha hagut un atemptat d’aquesta banda a Catalunya, com tots sabem.
     Però no s’amoïnin. Jo tinc la recepta per guarir i salvaguardar la imatge que tant damnifiquem. Es tracta de la independència. Quan sortim d’Espanya es desempallegaran de la mala influència que els proporcionem i podran recobrar el seu prestigi i imatge que es pensen que algun cop havien tingut. Però mentre no assolim la nostra fita, ho sentim molt, hauran d’empassar-se molts gripaus, i això no ha fet res més que començar, per tant, haurien de ser intel·ligents i no posar-nos pals a les rodes. Al capdavall, la independència, segons ells, ens enfonsarà a nosaltres en la misèria i tothom ens girarà l’esquena. Quedarem arraulits en aquest racó de món. Per tant, encara mataran dos pardals d’un tret: aconseguiran netejar la seva imatge i a la fi veuran com aquesta plaga bíblica dels catalans s’enfonsa i desapareix per no haver volgut ser espanyols, i mira que sempre ens han ofert tantes facilitats i comoditats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada