dimarts, 13 de novembre de 2012


HIPERNACIONALISME I PATRIOTISME

     Aquest cap de setmana ha començat la campanya electoral de les eleccions més decisives de la nostra història. Tots aquells que estan en contra del nostre alliberament nacional no es dediquen a argumentar sòlidament, sinó que l’únic que fan és atiar el fantasma de la por, l’amenaça i la desqualificació. Tot això contra el dret a decidir, és a dir, contra la democràcia. És respectable que eestiguin en contra de la nostra independència, i és cert que en virtut de la llibertat d’expressió, poden dir el que els passi pel cap, però certes declaracions sobrepassen la frontera de la immoralitat i el desvergonyiment.
     Dues perles s’han deixat anar aquest cap de setmana, una provinent de la dreta i l’altra de l’ “esquerra” espanyoles. La primera l’ha protagonitzat una de les senyores més riques del món, la Duquessa d’Alba, que ha afirmat que el que està passant a Catalunya és molt poc patriòtic; l’altra prové de la bilis del socialista franjolí, que fou president d’Aragó, Marcel·lí (o Marcelino) Iglesias, que ha gosat comparar el nacionalisme català amb el nazisme, advertint que l’hipernacionalisme ha causat 100 milions de morts.


     La Duquessa no és la primera vegada que opina sobre Catalunya. Fa un parell d’anys ja va dir que la prohibició de les sanguinàries massacres de braus eren “una mierda de los catalanes”. Ara es queixa que som poc patriotes. Sortosament, li dono la raó. Sí, senyora, no poc, sinó gens. Com també som poc patriotes portuguesos, marroquins o italians, perquè ni ens sentim espanyols, ni portuguesos, ni marroquins ni italians. No volem ser-ho i per això no ho som. En tot cas, som patriotes catalans.
     Però què vol dir ser patriota? Suposo que aquesta aristòcrata es postula com a exemple a seguir. Per ella el patriotisme deu ser anar als toros i ser una de les causes de la pobresa de bona part d’Espanya. La gran terratinent podria travessar tot el centre i Sud d’Espanya sense sortir de les seves propietats. Poblacions senceres són seves. Ella és la causant que Andalusia, Extremadura o Castella la Manxa no hagin pogut desenvolupar-se, perquè la terra no és en mans dels pagesos que la treballen i bona part es troba en mans mortes. I això és la causa que Espanya hagi estat tradicionalment un país d’emigrants. Els andalusos, extremenys i manxecs que van venir a Catalunya o van marxar més lluny van ser empesos per ella i d’altres del seu estament que mantenen avui encara un règim semifeudal en els seus latifundis. Ells han estat un obstacle per efectuar una reforma agrària, pas previ per a poder engegar una revolució industrial.
     Per tant, aquesta dona no és exemple de res, perquè no ha hagut de fer res per posseir el que té. Tot li ha vingut donat per un cognom, i una cosa és heretar, i una altra de ben diferent és quedar-s’ho tot i condemnar a la pobresa tothom  qui l’envolta, tal com apunta Pilar Rahola a RAC1. Això és patriotisme? Al meu parer, només és l’exponent màxim del patrioterisme caspós i ranci de l’Espanya tradicional. Que aquesta persona sigui la màxima beneficiària dels fons europeus que s’han destinat a Espanya, mentre que els camperols pràcticament no poden viure del seu esforç demostra quines són les estructures de l’estat i l’orgull que pot sentir el ciutadà normal de ser espanyol. I tot i això, alguns encara se’n senten, quan el primer que haurien de fer és reclamar que Espanya s’independitzi dels Grans d’Espanya, com ha dit Màrius Querol també a RAC1, per començar a construir un país normal i modern, en comptes d’estar tot el dia pendents de què fem o deixem de fer els catalans.

     Pel que fa al senyor Iglesias, deu haver estudiat a la mateixa escola que en José Montilla, perquè repeteixen com lloros les mateixes barrabassades. És immoral comparar el nacionalisme català, defenxiu, integrador i basat en elements culturals, amb els corrents feixistes, racistes, agressius i excloents. O s’ha de ser molt curt, o bé tenir molt poca vergonya i gens de sentit del ridícul. Precisament ell, que tot i haver nascut a la Franja de Ponent, ha estat incapaç de vetllar pels drets lingüístics dels seus paisans dins de la comunitat autònoma que ha presidit durant una pila d’anys. Ell, que permet impàvid que li tradueixin el nom i li diguin que parla “aragonès oriental”. En fi, que es pot esperar d’un individu tan estret de pit? Serà possible que entre els socialistes no hi hagi algú que no sigui intel·lectualment miserable? Dient aquestes coses, dubto que puguin remuntar la caiguda que els auguren les enquestes de les properes eleccions.
     Doncs bé. Estarem amatents a les següents perles que vagin arribant de la falsa esquerra i de la dreta catalana i espanyola, a veure fins on són capaços d’arribar en el seu desfici per tal de privar els catalans de decidir el nostre futur. El seu to cada cop serà més dur, però els seus arguments, més febles. Espantalls com els d’aquest cap de setmana aplanen el camí cap a la independència de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada