HIPERNACIONALISME I PATRIOTISME
Aquest cap de setmana ha començat la
campanya electoral de les eleccions més decisives de la nostra història. Tots
aquells que estan en contra del nostre alliberament nacional no es dediquen a argumentar
sòlidament, sinó que l’únic que fan és atiar
el fantasma de la por, l’amenaça i la desqualificació. Tot això contra el
dret a decidir, és a dir, contra la democràcia. És respectable que eestiguin en
contra de la nostra independència, i és cert que en virtut de la llibertat
d’expressió, poden dir el que els passi pel cap, però certes declaracions sobrepassen la frontera de la immoralitat i el
desvergonyiment.
Dues perles s’han deixat anar aquest cap
de setmana, una provinent de la dreta i l’altra de l’ “esquerra” espanyoles. La
primera l’ha protagonitzat una de les senyores més riques del món, la Duquessa d’Alba, que ha afirmat que el que està passant a Catalunya és molt poc
patriòtic; l’altra prové de la bilis del socialista franjolí, que fou
president d’Aragó, Marcel·lí (o
Marcelino) Iglesias, que ha gosat comparar el nacionalisme català amb el
nazisme, advertint que l’hipernacionalisme
ha causat 100 milions de morts.
La Duquessa no és la primera vegada que
opina sobre Catalunya. Fa un parell d’anys ja va dir que la prohibició de les sanguinàries massacres de braus eren “una mierda de los catalanes”. Ara es queixa que som poc patriotes. Sortosament, li dono la
raó. Sí, senyora, no poc, sinó gens. Com també som poc patriotes portuguesos, marroquins o italians, perquè ni ens
sentim espanyols, ni portuguesos, ni marroquins ni italians. No volem
ser-ho i per això no ho som. En tot cas, som patriotes catalans.
Però què vol dir ser patriota? Suposo que
aquesta aristòcrata es postula com a exemple a seguir. Per ella el patriotisme
deu ser anar als toros i ser una de les
causes de la pobresa de bona part d’Espanya. La gran terratinent podria
travessar tot el centre i Sud d’Espanya sense sortir de les seves propietats.
Poblacions senceres són seves. Ella és
la causant que Andalusia, Extremadura o Castella la Manxa no hagin pogut
desenvolupar-se, perquè la terra no és en mans dels pagesos que la treballen i
bona part es troba en mans mortes. I això és la causa que Espanya hagi
estat tradicionalment un país d’emigrants. Els andalusos, extremenys i manxecs
que van venir a Catalunya o van marxar més lluny van ser empesos per ella i
d’altres del seu estament que mantenen
avui encara un règim semifeudal en els seus latifundis. Ells han estat un
obstacle per efectuar una reforma agrària, pas previ per a poder engegar una
revolució industrial.
Per tant, aquesta dona no és exemple de res, perquè no ha hagut de fer res per
posseir el que té. Tot li ha vingut donat per un cognom, i una cosa és
heretar, i una altra de ben diferent és quedar-s’ho tot i condemnar a la
pobresa tothom qui l’envolta, tal com
apunta Pilar Rahola a RAC1. Això és patriotisme? Al meu parer, només és l’exponent màxim del patrioterisme caspós i
ranci de l’Espanya tradicional. Que aquesta
persona sigui la màxima beneficiària dels fons europeus que s’han destinat a
Espanya, mentre que els camperols pràcticament no poden viure del seu esforç
demostra quines són les estructures de l’estat i l’orgull que pot sentir el
ciutadà normal de ser espanyol. I tot i això, alguns encara se’n senten,
quan el primer que haurien de fer és reclamar que Espanya s’independitzi dels Grans d’Espanya, com ha dit Màrius
Querol també a RAC1, per començar a construir un país normal i modern, en
comptes d’estar tot el dia pendents de què fem o deixem de fer els catalans.
Pel que fa al senyor Iglesias, deu haver
estudiat a la mateixa escola que en José Montilla, perquè repeteixen com lloros
les mateixes barrabassades. És immoral
comparar el nacionalisme català, defenxiu, integrador i basat en elements
culturals, amb els corrents feixistes, racistes, agressius i excloents. O
s’ha de ser molt curt, o bé tenir molt poca vergonya i gens de sentit del
ridícul. Precisament ell, que tot i
haver nascut a la Franja de Ponent, ha estat incapaç de vetllar pels drets
lingüístics dels seus paisans dins de la comunitat autònoma que ha presidit
durant una pila d’anys. Ell, que
permet impàvid que li tradueixin el nom i li diguin que parla “aragonès
oriental”. En fi, que es pot esperar
d’un individu tan estret de pit? Serà possible que entre els socialistes no hi
hagi algú que no sigui intel·lectualment miserable? Dient aquestes coses,
dubto que puguin remuntar la caiguda que els auguren les enquestes de les properes
eleccions.
Doncs bé. Estarem amatents a les següents
perles que vagin arribant de la falsa esquerra i de la dreta catalana i
espanyola, a veure fins on són capaços
d’arribar en el seu desfici per tal de privar els catalans de decidir el nostre
futur. El seu to cada cop serà més
dur, però els seus arguments, més febles. Espantalls com els d’aquest cap
de setmana aplanen el camí cap a la independència de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada