Badalona Independentista

CATALONIA IS NOT SCOTLAND

     És nornal que existeixi un corrent de solidaritat entre països que parteixen d’una situació semblant o que lluiten per objectius comuns, però això no ha de fer perdre la perspectiva i sempre cal recordar que cada casa és un món i cada terra fa la seva guerra.

     Durant dècades semblava que ens emmirallàvem amb Euskadi, fins a límits ridículs, si se’m permet dir, sobretot perquè al capdavall s’ha demostrat que anem molt per davant d¡aquell país en el procés independentista, però part de la nostra societat i dels nostres polítics, amb bona fe, s’entestaven a posar-lo com a exemple i a fer front comú amb el poble basc al Cpmgrés de Diputats espanyol, un front que els bascos, d’altra banda, mai s’han pres seriosament més enllà de gestos folklòrics i de cara a la galeria.

     Un cop superada la famosa “basquitis”, alguns catalans han caigut en una nova patologia, en intentar prendre com a exemple Escòcia, com si els nostres destins hi estiguessin lligats. Compte, que això és innecessari i pot ser perillós, perquè esbiaixa totalment l’enfrontament del problema. Davant d’això, fem servir l’esperit crític.

     Analitzem la situació de Catalunya davant d’Espanya i Escòcia davant del Regne Unit i veurem que ambdós casos s’assemblen com un ou a una castanya.

     Catalunya té una identitat nacional molt forta i molt diferenciada de l’espanyola, amb un component cultural potent, amb una llengua pròpia com a bandera. En canvi, els escocesos consideren l’anglès llengua tan pròpia com el gaèl·lic, i en molts casos hi ha una compatibilitat cultural molt acceptada entre allò anglès i allò escocès. Anglaterra accepta com a pròpies certes manifestacions culturals d’origen cèltic, de la mateixa manera que Escòcia n’ha acceptat d’angleses. Aquí no s’ha donat res semblant. La cultura i la llengua catalana ha estat constantment ridiculitzada, perseguida i atacada per l’espanyola, que ens ha imposat per la força les seves fórmules.

     Escòcia és reconeguda pel mateix Regne Unit com a nació, i en conseqüència, tot el món segueix l’exemple de l’estat del qual forma part. Tot al contrari que Catalunya, que mai ha rebut per part de l’estat espanyo aquest reconeixement, que sempre ha intentat taponar qualsevol sortida de Catalunya a l’exterior i fa tot el que pot per silenciar-nos i fer veure que no existim com a poble.

     Escòcia participa amb les seves seleccions nacionals esportives a la majoria d’esdeveniments internacionals, les quals gaudeixen de ple reconeixement des de fa molts anys. Espanya ha exercit pressions per frustrar l’oficialitat de les seleccions catalanes. Només cal recordar els afers humiliants de la FIRS a Fresno (Califòrnia) el novembre de 2003. Tot això fa que Catalunya només tingui presència en alguns esports minoritaris i sempre a l’aguait que Espanya a darrera hora faci servir els seus tentacles per evitar-ho.

     Només a nivell econòmic Escòcia coincideix amb Catalunya en el perjudici que suposa no gaudir d’estat propi, però fins i tot en aquest àmbit, l’espoli fiscal asfixiant i l’abandó d’inversió de l’estat que pateix Catalunya es troba a anys llum del lleuger desavantatge escocès.

     A nivell geoestratègic, Catalunya no ha de passar per Espanya per anar cap a Europa, sinó que és Espanya qui troba al Principat la porta de sortida cap a Europa, mentre que a Escòcia és més aviat a l’inrevés, tot i que Escòcia pot suplir aquest hàndicap amb avions i vaixells; nosaltres tenim l’aeroport del Prat gairebé segrestat i el port principal del país amb moltes vies d’entrada de contenidors i embuts de sortida. Anglaterra perjudica fiscalment Escòcia, però almenys no li impedeix el seu desenvolupament industrial i comercial.

     Tot això demostra que Catalunya i Escòcia són dues realitats molt diferents, que formen part avui dia de dos estats també molt diferents, perquè Espanya ni en somnis gaudeix d’una tradició democràtica com l’anglesa. Però encara hi ha un altre detall molt significatiu: El procés escocès és socialment descendent, mentre que el català és ascendent. És a dir, que a Escòcia l’independentisme l’ha impulsat un partit polític l’SNP, i s’hi ha anat afegjnt gent al darrere, mentre que a Catalunya la locomotora del procés és la societat civil, que ha obligat els poñítics a pujar als vagons. Això és avantatjós per a Catalunya, ja que tot arrenca d’un moviment de masses.

     També és cert que per a Escòcia la independència és, podríem dir, un “caprici legítim”. Siguin independents o no ho siguin, ningú negarà el reconeixement nacional i les seves quotes de benestar no han caigut als nivells de Catalunya, per això ells no tenen tanta urgència. En canvi, per als catalans, la independència és qüestió de supervivència i de recuperació de certs nivells de benestar. També de preeservació lingüñistica i cultural, problema que els escocesos no contemplen. Ells no veuen laminada la seva llibertat dins del Regne Unit i per això molts votaran NO o s’abstindran al referèndum malgrat sentir-se profundament escocesos. A Catalunya, d’altra banda, sí que patim una manca de llibertat frustrant que només la independència pot ajudar a resoldre. Per això, tots els catalans que se’sentin plenament catalans només poden plantejar-se el SÍ.

     Cal estar preparats per una probable victòria del NO al referèndum d’independència d’Escòcia, perquè Espanya ens el refregarà per la cara i el farà servir per desmoralitzar els catalans i negar la necessitat de la consulta catalana. També podrà servir perquè a alguns polítics catalans els agafi por o ja s’ho facin venir bé per plantejar-se la suspensió o l’ajornament sine die del nostre referèndum. Per això cal fer entendre a tothom que, malgrat el que passi a Escòcia o a altres nacions, Catalunya ha de fer el seu camí sense mirar què fan els altres. Cada país té els seus ritmes, les seves necessitats, les seves urgències i els seus veïns. També cal valorar que Espanya és diferent a Anglaterra, el Canadà o qualsevol altre estat. La societat civil ha de mantenir-se ferma i continuar empenyent, amb ànims i sense defallir, posant en la llibertat les esperances i les il·lusions.

Catalonia is not Spain.

Catalonia is not France

CATALONIA IS NOT SCOTLAND / SPAIN IS NOT ENGLAND