CATALONIA IS NOT SCOTLAND
És nornal que existeixi un corrent de solidaritat entre països que parteixen d’una
situació semblant o que lluiten per
objectius comuns, però això no ha de fer perdre la perspectiva i sempre cal
recordar que cada casa és un món i cada
terra fa la seva guerra.
Durant dècades semblava que ens emmirallàvem amb Euskadi, fins a límits
ridículs, si se’m permet dir, sobretot perquè al capdavall s’ha demostrat
que anem molt per davant d¡aquell país en el procés independentista, però part
de la nostra societat i dels nostres polítics, amb bona fe, s’entestaven a
posar-lo com a exemple i a fer front comú amb el poble basc al Cpmgrés de
Diputats espanyol, un front que els bascos, d’altra banda, mai s’han pres
seriosament més enllà de gestos folklòrics i de cara a la galeria.
Un cop superada la famosa “basquitis”,
alguns catalans han caigut en una nova
patologia, en intentar prendre com a
exemple Escòcia, com si els nostres destins hi estiguessin lligats. Compte,
que això és innecessari i pot ser
perillós, perquè esbiaixa totalment l’enfrontament del problema. Davant d’això,
fem servir l’esperit crític.
Analitzem la
situació de Catalunya davant d’Espanya i Escòcia davant del Regne Unit i veurem que ambdós casos s’assemblen com un ou a una
castanya.
Catalunya té
una identitat nacional molt forta i molt diferenciada de l’espanyola, amb un
component cultural potent, amb una llengua pròpia com a bandera. En canvi, els escocesos consideren l’anglès llengua tan
pròpia com el gaèl·lic, i en molts casos hi ha una compatibilitat cultural molt
acceptada entre allò anglès i allò escocès. Anglaterra accepta com a pròpies certes manifestacions culturals d’origen
cèltic, de la mateixa manera que Escòcia n’ha acceptat d’angleses. Aquí no
s’ha donat res semblant. La cultura i la llengua catalana ha estat constantment
ridiculitzada, perseguida i atacada per l’espanyola, que ens ha imposat per la
força les seves fórmules.
Escòcia és reconeguda pel mateix Regne Unit
com a nació, i en conseqüència, tot el món segueix l’exemple de l’estat
del qual forma part. Tot al contrari que Catalunya,
que mai ha rebut per part de l’estat espanyo aquest reconeixement, que
sempre ha intentat taponar qualsevol sortida de Catalunya a l’exterior i fa tot
el que pot per silenciar-nos i fer veure que no existim com a poble.
Escòcia
participa amb les seves seleccions nacionals esportives a la majoria d’esdeveniments
internacionals, les quals gaudeixen de ple reconeixement des de fa molts anys. Espanya ha exercit pressions per frustrar l’oficialitat
de les seleccions catalanes. Només cal recordar els afers humiliants de la
FIRS a Fresno (Califòrnia) el novembre de 2003. Tot això fa que Catalunya només
tingui presència en alguns esports minoritaris i sempre a l’aguait que Espanya
a darrera hora faci servir els seus tentacles per evitar-ho.
Només
a nivell econòmic Escòcia coincideix amb Catalunya en el perjudici que suposa
no gaudir d’estat propi, però fins i tot
en aquest àmbit, l’espoli fiscal asfixiant i l’abandó d’inversió de l’estat que
pateix Catalunya es troba a anys llum del lleuger desavantatge escocès.
A nivell geoestratègic, Catalunya no ha de passar per Espanya per anar cap a
Europa, sinó que és Espanya qui troba al Principat la porta de sortida cap a Europa,
mentre que a Escòcia és més aviat a l’inrevés, tot i que Escòcia pot suplir
aquest hàndicap amb avions i vaixells; nosaltres
tenim l’aeroport del Prat gairebé segrestat i el port principal del país amb
moltes vies d’entrada de contenidors i embuts de sortida. Anglaterra
perjudica fiscalment Escòcia, però almenys no
li impedeix el seu desenvolupament industrial i comercial.
Tot
això demostra que Catalunya i Escòcia són dues realitats molt diferents, que formen
part avui dia de dos estats també molt diferents, perquè Espanya ni en somnis gaudeix d’una tradició democràtica com l’anglesa.
Però encara hi ha un altre detall molt significatiu: El procés escocès és socialment descendent, mentre que el català és
ascendent. És a dir, que a Escòcia l’independentisme l’ha impulsat un partit
polític l’SNP, i s’hi ha anat afegjnt gent al darrere, mentre que a Catalunya
la locomotora del procés és la societat civil, que ha obligat els poñítics a
pujar als vagons. Això és avantatjós per a Catalunya, ja que tot arrenca d’un
moviment de masses.
També és cert que per a Escòcia la independència és, podríem dir, un “caprici legítim”.
Siguin independents o no ho siguin, ningú negarà el reconeixement nacional i
les seves quotes de benestar no han caigut als nivells de Catalunya, per això ells no tenen tanta urgència. En canvi,
per als catalans, la independència és
qüestió de supervivència i de recuperació de certs nivells de benestar. També de preeservació lingüñistica i
cultural, problema que els escocesos no contemplen. Ells no veuen laminada
la seva llibertat dins del Regne Unit i per això molts votaran NO o s’abstindran
al referèndum malgrat sentir-se profundament escocesos. A Catalunya, d’altra
banda, sí que patim una manca de
llibertat frustrant que només la independència pot ajudar a resoldre. Per
això, tots els catalans que se’sentin plenament catalans només poden
plantejar-se el SÍ.
Cal estar
preparats per una probable victòria del NO al referèndum d’independència d’Escòcia, perquè Espanya ens el refregarà per la cara i el farà
servir per desmoralitzar els catalans i
negar la necessitat de la consulta catalana. També podrà servir perquè a alguns polítics catalans els agafi por o ja
s’ho facin venir bé per plantejar-se la suspensió o l’ajornament sine die del nostre referèndum. Per
això cal fer entendre a tothom que, malgrat el que passi a Escòcia o a altres
nacions, Catalunya ha de fer el seu camí
sense mirar què fan els altres. Cada país té els seus ritmes, les seves
necessitats, les seves urgències i els seus veïns. També cal valorar que Espanya és diferent a Anglaterra, el Canadà
o qualsevol altre estat. La societat civil ha de mantenir-se ferma i
continuar empenyent, amb ànims i sense defallir, posant en la llibertat les
esperances i les il·lusions.
Catalonia is not Spain.
Catalonia is not France
CATALONIA IS NOT SCOTLAND / SPAIN IS NOT ENGLAND
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada