divendres, 19 d’abril de 2013


ESPANYA BLINDA LA TORTURA ANIMAL I FAMILIAR

     Pensa malament i l’encertaràs, segons diuen, i vam ser molts els que vam mostrar un altíssim grau d’escepticisme quan el passat 12 de febrer el PP va admetre a tràmit la ILP en favor de la dació en concepte de pagament hipotecari i l’aturada dels desnonaments. El temps ens ha donat la raó. Tot ha estat una maniobra maquiavèl·licx del PP per fer i desfer aprofitant-se de la bona fe de les persones que van signar en favor d’una ILP finalment esbiaixada i desvirtuada..  Així doncs, l’estat espanyol s’ha tornar a mostrat al món tal com és: una estructura anacrònica, tronada, caducada i rància, incapaç i inepta per avançar cap a la modernitat i solucionar els problemes de la gent.
     La ILP en favor de la dació en concepte de pagament hipotecari, havia aplegat 1.400.000 signatures i ara els seus impulsors diuen que no hi ha cap semblança entre el que sol·licitaven i el que s’acabarà aprovant a la cambra baixa de les Corts, grapejada per la majoria absolutament dèspota del PP, en un gest rotund i abominable de menyspreu cap a totes les persones que han perdut casa seva o estan a punt de trobar-s’hi.
     En contraposició, el mateix 12 de febrer, un altre col·lectiu va elevar al Congrés dels Diputats una altra ILP, recolzada per menys de la meitat de signatures que l’anterior, i amb un clar i diàfan objectiu d’atacar per enèsim cop el Parlament de Catalunya. Fou admesa i aprovada sense tocar una sola coma. Es tracta de la proclamació de les curses/matances de braus com a Bé d’Interès Cultural d’Espanya. O en altres paraules, el blindatge de la tortura més monstruosa i salvatge i l’intent de forçar que Catalunya passi per l’adreçador i torni a ser escenari d’aquests espectacles macabres.

     Mantenir la festa taurina, malanomenada nacional, suposa 700 milions d’euros anuals; més de 500 surten dels nostres impostos, i la resta prové de les ajudes que la UE envia a l’agricultura. Uns milions que podrien servir per fer una reforma agrària que beneficiés els pagesos i ramaders i que, en comptes d’això, només beneficia latifundistes, majorals i propietaris de les deveses on pasturen els braus. 700 milions d’euros per mantenir la tortura i assassinat d’uns animals mamífers, amb un sistema nerviós com el nostre, que pateixen una mort lenta i dolorosa, ofegats en llur pròpia sang. Realment, alguna persona mentalment sana, en ple segle XXI, pot gaudir en aquesta “festa”? I per què quan Canàries la va desterrar ningú no es va esquinçar les vestidures i ha estat arran que ho hagi fet Catalunya quan s’ha organitzat tot l’enrenou? Un rebombori, d’altra banda, molt oportú, fet expressament per desviar l’atenció de la munió de casos de corrupció que esquitxen el PP, que sempre que té problemes o trontolla electoralment, atia els gossos contra Catalunya per tancar files al seu entorn, erigint-se com a salvapàtries garant de la unitat indivissible d’Espanya..
     El menyspreu cap a la ILP en favor de la dació en pagament, no em diran que no és una grotesca tortura contra moltíssimes famílies. Gent que perd la casa i no podrà tenir-ne cap altra, perquè així que tingui una propietat la hi embargaran; avis que amb 400 euros de pensió mensual han de mantenir fills i néts i a sobre han de pagar medicaments... A quantes d’aquestes persones es podria ajudar amb els 700 milions destinats a assassinar toros?
     Diu el govern espanyol que la dació en pagament és inviable perquè enfonsaria els bancs, però el cert és que diversos països la contemplen i el seu sistema bancari ho suporta perfectament. El que és inconcebible és que un banc negui un crèdit a una empresa catalana que fabrica bicicletes per poder produir uns quants milers d’aquests vehicles després d’haver guanyat un concurs sobre el Biicing s Copenhague amb un disseny revolucionari. Això ha passat, i l’empresa ha hagut de vbendre la patent a Dinamarca deixant perdre la creació d’un miler de llocs de treball a casa nostra.
     I fa uns dies, el president del govern de la nació més antiga d’Europa, valga’m Déu, quina bestiesa, Mariano Rajoy, la intel·ligència feta home, es preguntav per què hi ha catalans que volem privar-nos d’Espanya... El que és estrany és que hi hagi espanyols que no vulguin marxar d’Espanya i engegar-la a dida, tret, és clar, dels onze milions que el van votar i el van entaforar a la Moncloa amb una majoria tan absoluta com absurda, que ha convertit el seu règim en caciquil i despòtic.
     Per sort, els catalans veiem una llum al final del túnel, la nostra independència, que farà que aviat no haguem d’estar sotmesos a aquesta vergonya decadent i mediocre que encara es creu imperi. No és casual que cada dia més gent arreu del món comprengui per què ens volem alliberar i fins i tot, a la UE comencin a obrir portes al dret a decidir, alhora que riuen sorneguerament quan el titella afirma que podrà mantenir Catalunya dins d’Espanya (una altra de les seves múltiples mentides). D’altra banda, els espanyols són dignes de llàstima, almenys aquells que tenen dos dits de front. Quina sortida els queda? Espanya és el que és i no hi ha Déu que la canviï. Gestos com els d’avui ho demostren. No és la nació més antiga, ni molt menys, però sí, probablement, la més obsoleta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada