divendres, 5 d’abril de 2013



NACIONS I REGIONS, OUS I CASTANYES

     Espanya ens continua posant les coses molt fàcils pel que fa a sembrar, regar, adobar i enfortir els arguments en favor de la independència de Catalunya. Els barons del PP de Madrid i Extremadura, com també ho han fet abans els del PSOE d’altres zones, declaren que no permetran cap tracte bilateral entre l’estat espanyol i la Generalitat de cara a un millor finançament, perquè Catalunya és igual a la resta de comunitats autònomes i no pot obtenir privilegis.
     El diàleg amb l’estat és un pas avorrit i feixuc, però segons els experts s’ha de fer forçosament encara que no doni cap fruit, precisament per fer palès a escala internacional que amb Espanya no hi ha res a fer i aconseguir el suport necessari per a poder realitzar el referèndum d’autodeterminació i reconèixer el naixent estat català. Per tant, les engrunes derivades d’un virtual i mediocre pacte, que alguns qualificaran de privilegis i correran a copiar-ne la sol·licitud en virtut de l’insípid “cafè per a tothom”, no són res a tenir en compte. Però sí que vull analitzar la comparació fal·laç que es fa entre comunitats autònomes sota el signe de la igualtat, i dic fal·laç perquè mai a la vida es poden comparar dues realitats diferents que s’assemblen com un ou i una castanya. És una lliçó de primària que el senyor Monago, en la línia intel·lectual de molts polítics espanyols i també catalans, encara no ha après.


     En efecte, preguntar-se on diu que Catalunya és més que Extremadura és miserable intel·lectualment parlant, perquè és evident que la primera és una nació europea, mentre la segona és una regió espanyola, encara que segons unes lleis orgàniques de l’estat, sobre el paper que ho aguanta tot, puguin semblar equivalents. Només és qüestió d’aplicar el sentit comú.
     Extremadura, com a entitat política amb autogovern té trenta anys escassos de vida, com Madrid, Andalusia, La Rioja, etc. La Constitució de 1978 els permet néixer. En canvi, Catalunya, com a ens polític nacional existeix des de fotça anys abans que hi hagués l’esmentada Constitució espanyola. Gairebé un mil·lenni abans. Mentre que les Juntes autònomes de les regions castellanes sumen tres dècades, la Generalitat de Catalunya fou fundada fa més de 650 anys, i mentre Extremadura ha tingut en la seva història dos presidents, Catalunya n’ha vist passar 129, i encara en serien més si precisament Espanya no ens n’hagués privat durant més de 200 anys. A més, Catalunya té una llengua i una història nacional pròpia, ben definida, durant molts segles amb vocació europea, amb grans aportacions a la Humanitat, com la figura del Consolat de Mar o les Assemblees de Pau i Treva, glossades pel mestre Pau Casals al seu famós discurs a les Nacions Unides.
     Catalunya, com a nació, té unes necessitats i uns atributs que no tenen les regions. Això no és un menyspreu cap a les regions, que tenen la seva dignitat, però no entendre que són coses diferents és una veritable humiliació per a la nació que es veu regionalitzada. Nació i regió juguen lligues diferents. Extremadura o Múrcia es poden comparar amb altres regions europees, amb regiions catalanes, si volen, però no amb el conuunt de Catalunya, com no se’ls acudiria seure a parlar en pla d’igualtat amb Dinamarca o Holanda.
     Si no reconeixen Catalunya com a anció és el seu problema, perquè per molt que repeteixin que som iguals que ells políticament parlant, nosaltres no ens mourem dels nostres postulats i no deixarem de reconèixer-nos com el que som, una nació europea. I la independència catalana  els demostrarà que ho som i que ells estan equivocats per ignorància o expressament, per no perdre els priviliegis econòmics, que ells sí que en tenen. Mentre hem jugat al joc de les autonomies, pot haver colat això de voler ser el mateix que nosaltres, perquè tot el que hem aconseguit els catalans per necessitat amb sang, suor i llàgrimes, patint insults, boicots i escopinades humiliants, a ells els ha caigut del cel com un caprici d’envejosos en nom de la falsa igualtat. Però quan nosaltres fundem el nostre estat, ells no ens seguiran les passes. Llavors, potser ells entendran a la fi que realment som diferents, i que ells són una regió, com ho serà qualsevol de les nostres vegueries, i que el conjunt de Catalunya és una  nació amb llengua i una història mil·lenàries, que tindrà una Constitució genuïna, i una bandera amb nom propi i multisecular onejant a la seu de l’ONU. El nostre President i el nom del nostre país seran coneguts i respectats arreu i el senyor Monago i Extremadura continuaran sent el que són ara, una regió mal governada per un provincià que ja m’agradarà veure com se’n surt quan ja no li plogui el gavadal de diners espoliats als catalans.

9 comentaris:

  1. Els catalans son un poble de cagats. Si tinguesin la meitat dels cojons que tenen els txetxens ja serien independents. Si Espanya es dificil RUSIA...
    Tu ets català perque el nacionalisme catala es linguistic i s'acepta perfectament un xarnego. Per questions demografiques i de supervivencia, no quedava mes i tampoc es massa traumatic ja que no hi ha diferencies racials ni religioses entre catalans i espanyols.
    Els fills de Jordi Pujol si haguessin nascut a China serien CATALANS tu si haguesis nascut a França no crec que fossis catala. I ja estic una mica cansat de sentir-te parlar dels teus avantpassats per que aixo pertany a la teva imaginacio. No ets catala de socarrel. Pots ser nacionalista i sentirte catala i deixa estar les tonteries del mineralisme
    Catalunya te dret a l'autodeterminacio i l'unic que ho impedeix son els propis catalans per cagats.
    Continuara si em deixes es clar...

    ResponElimina
  2. És veritat que si Catalunya no és independent encara és per culpa nostra, però no crec que sigui pertinent seguir l'exemple de Txetxènia i les seves maneres de fer, amb les quals només aconsegueixen estar aïllats de l'opinió internacional. La grandesa i el repte de Catalunya és aconseguir la independència des de la democràcia, segurament no l'espanyola, però sí la internacional.
    Si jo hagués nascut a França no sé què seria. El cas és que he nascut a Catalunya i vull que aquesta terra tiri endavant, perquè té oder suficient perquè tots els habitants visquem relativament bé, independentment del cognom que tinguem. Jo puc defensar tant Catalunya i sentir-la tant com els fills de Pujol i sense ficar la mà a la caixa, per cert. No ets ningú per analitzar el meu grau de catalanisme ni fer volar coloms sobre què passaria si hagués nascut no sé on. Sóc català perquè em dóna la gana de ser-ho. Molts catalans de soca-rel són precisament els cagats que posen pals a les rodes a la llibertat (Vidal Quadras, Josep Piqué, Miquel Roca, Dolors Montserrat... et sonen?
    Si amb això de xarnego et refereixes a mi, t'exigeixo que ho retiris immediatament, perquè és un terme totalment xenòfob si va vinculat a uns cognoms. El xarneguisme és una actitud i una manera de fer, com el botiflerisme, independent dels orígens i els cognoms. I no penso tolerar que algú menystingui la meva catalanitat pels meus cognoms dels quals, per cert, n'estic molt orgullós.
    Llevat d'això, per la resta pots continuar.

    ResponElimina
  3. I potser molts catalans són uns cagats, però és un veritable miracle que un país després de tants segles d'avassallament, de ser esquarterat i repartit entre dos dels estats més imperialistes d'Europa encara mantingui la seva personalitat, la seva llengua i es reconegui quan es mira al mirall.
    No ho han pogut fer els aragonesos, ni els occitans, ni els bretons... En canvi els catalans sçi. Crec que mereixem consideració i no que es parli de nosaltres com uns cagats. Després de més de tres segles de tractar-nos com esclaus, com vols que no n'hiu hagi alguns que s'ho hagin cregut i s'hagin venut a l'amo?
    Catalunya ha demostrat ser una de les nacions més fermes d'Europa. Ho tenia tot per desaparèixer i en canvi és més viva que mai. Un respecte.

    ResponElimina
  4. "Afenyem-nos a fer la Gran Decisió. No ens encantem!"

    La Constitució Catalana (Model: La de l'Havana)

    Quatre columnes han de sostenir l'edifici de la nostra Nació:



    1 - La Nació, tota sencera.

    2 - La llengua, la catalana.

    3 - L'Estat Independent

    4 - La Constitució com la de l'Havana, breu, clara i potent !

    ResponElimina
  5. INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
    xarnego xarnega
    1 m. i f. [LC] Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa, dit despectivament.
    2 m. i f. [LC] Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament.

    Jo soc xarnego no tinc cap problema en reconeixer el meu origen. Encara que mirant l'arbre genealogic d'una part de la meva familia fos de Girona. Pero d'aixo fa mes de 500 anys...
    Si t'ofen la paraula xarnego a mi m'ofenen neologismes com nouvinguts, o flipo amb els Sànchez i Fernàndez.Tambe s'utilitza com a insult la paraula espanyol i no crec que ho sigui com tampoc xarnego. Fa mes la intencionalitat que la paraula.
    El pal de paller de Catalunya han estat els Montserrat, Vidal-Quadra, Piques Pujols etc vull dir els catalans de tota la vida. Hi ha alguns espanyolistes com es del tot normal pero la gran majoria no ho son. Mai hi ha unanimitat del 100% en cap decisio d'aquest tipus.
    300 anys esclaus?? Abans del 1714 hi havia llibertat? Castella va superar Cat perque les seves institucions eren superiors. I la mateixa historia es repeteix a França, Anglaterra Rusia , India, Txtenia .... Si obtens el suficient poder t'independitzes colonitzes i tal (condado de castilla, comtat Barcelona que li van dir als Carolingis que amorrate al pil... pero si no tens el poder la força o la decadencia de l'altre has de fer el que diuen els xavals “ Si eStA NiÑa tE VaCiLA Tu tE CAlLAs y Lo aSIMiLAs.. (".")(".") ” EVERYWHERE!!!

    ResponElimina
  6. Doncs jo, des del moment que la parula té una connotació despectiva en qualsevol de les dues accepcions que recull el diccionari de l'IEC no permeto que se m'apliqui, perquè és xenòfoba, obsoleta i no va gens d'acord amb l'esperit integrador que caracteritza Catalunya.
    Jo reconec els meus orígens familiars, els meus cognoms, però no toleraré mai que per això se'km consideri menys català o se'm menyspreï. Dignitat per davant de tot.
    Pel que fa al pal de paller, el 1714 hi havia Casanova i Moragues, però també Zubiria i Villarroel, per tant fa molt que cognoms foans formen part del pal de paller.
    Les institucions castellanes no eren millors ni més justes; si es van imposar és perqu+è eren superiors en nombre i comptaven amb el suport de França. Catalunya estava sola. Catalunya tenia un caràcter pactista, havia encapçalat un imperi purament comercial, no territorial com Castella o França. Són mentalitats diferents.
    A Catalunya, com a tot el món, antigament els individus tenien llibertats mancades, pe`ro com a nació i codis de lleis i institucions era plenament lliure. Ara som lliures a nivell individual (fins a cert punt), però no pas a nivell nacional. Anem coixos, perquè per desenvolupar-nos plenament cal que siguem lliures com a individus i com a col·lectiu nacional. I HO SEREM.

    ResponElimina
  7. Les institucions castellanes eren millors en quant que van "produir" mes gent mes calers i mes exercits per poder imposar-se. Despres la seva dinamica i circumstancies canvien i ja se sap el que va passar. Aixo queda ben clar en el llibre POR QUE FRACASAN LOS PAISES DARON ACEMOGLU, JAMES A. ROBINSON, aqui s'explica les institucions inclusives i extractives.
    Jo no reparteixo carnets de catalanitat simplement constato que per ser catala s'ha de complir uns criteris. Com totes les nacions sense estat es dificil de definir els nacionals. Ius soli? Ius sanguinis? Llengua? Raça ? Religio? Un negre que parla castella nascut a Zimbawe es catala? I si parla catala? I si ha nascut aqui i diu que es espanyol? Catalunya si vol ser independent (que ho vol ser per els catalans de ius sanguinis) no ha d'anar contra ningú i jo trobo despectiu i superb comparar una nacio mil.lenaria amb una comunitat autonoma. Mes sabent que ells no han rebut inmigracio i que els extemenys que hi son ho son des de fa molt sense cap mena de dubte igual que els gallecs o asturians. I podrien començar a parlar dels lusitans i tota la pesca.
    Per tant no dic que no siguis catala que ho ets i amb tots els drets nomes dic que per mi els catalans son els de cognom i avantpassats catalans ho sento pero es aixi. Torno a dir que tu ets catala com el que mes pero de naixement nomes. I Vic es mes Catala que Santa Coloma de Gramenet per la gent que hi viu.

    ResponElimina
  8. Jo crec que per ser català, per sort, no cal ni haver nascut a Catalunya. És qüestió de voluntat. A mi enlloc de Catalunya m'han fet cap mala cara no m'han tingut per menys per tenir dos cognoms castellans, de la mateixa manera que hi ha gent que té cognoms catalans i se sent, legítimament, més espanyola que catalana.
    Com que per ser català només cal voler-ho ser i demostrar un mínim vincle amb Catlaunya, fer distincions entre catalans de naixement, de "raça", nouvinguts...
    A Vic, realment hi ha més percentatge de gent catalana i que milita com a catalana, que a Santa Coloma de Gramenet, però a Santa Coloma també hi ha molt gent que defensa Catalunya, en castellà o en català, tant se val. Ha rebut més immigració i costa més d'integrar, però és el repte. I el dia que hi hagi un referèndum d'autodeterminació crec que ens sorprendrem gratament dels resultats a l'àrea metropolitana, perquè hi ha més gent que no ens pensem o que no ho sembla en favor de la independència.
    Pel que fa a les lleis i institucions castellanes, van ser més efectives en aconseguir part dels seus propòsits, però tenint en compte que no ens han assimilat com pretenien i que han fet d'Espanya un país amb una escassa cultura democràtica, jo em quedo amb les catalanes.

    ResponElimina
  9. Excepte per la definicio d'Esp com a país com a lloc amb escassa cultura democratica,Cat es igual, estic bastant d'acord amb tot el que dius. No creguis que estem tant distanciats.
    Que costa mes d'integrar vols dir que els inmigrants aprenguin llengua i costums dels catalans de sempre.
    L'unic requisit per ser catala es volguer ser-ho el torobo força condicionat a la sitiucio geopolitica demografica i economica actual i variara amb el temps. Aixo crec. Gracies per l'espai de llibertat. Espero altres articles. Hasta luego
    Moments musicals: http://tinyurl.com/czhns5g

    ResponElimina