dilluns, 6 de maig de 2013



LA LAPAO O LA SUBNORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

     Fa un fàstic repulsiu comprovar fins on arriba l’odi del PP envers Catalunya i els seus símbols, en especial la llengua, el signe més distintiu. Ara, a la nova llei de llengües de l’Aragó deixen de reconèixer el català com a llengua pròpia de la Franja de Ponent i s’inventen una denominació ridícula i patètica: LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), unes sigles sospitosament semblants a les d’altres lleis humiliants i nefastes per la nostra nació, com LOAPA o LOFCA. Es tracta d’un gir quilomètric ple de revolts i esvorancs per evitar una paraula que els causa taquicàrdies: “català”.
     Però no ens hem d’enganyar i assenyalar el PP com a únic causant d’aquest insult als catalans, als mateixos aragonesos i a la dignitat i al senderi de tothom qui en tingui un bri. Bona part de la culpa és del partit que ha governat aquella comunitat autònoma durant la major part dels darrers 30 anys, el PSOE aragonès, que, a més, ha estat comandat per un franjolí, Marcel·lí Iglesias. Són culpables d’haver deixat que aquest problema s’enquistés durant dècades i finalment, de tancar-lo en fals, a mitges i a corre-cuita. Si en comptes d’això l’haguessin abordat d’entrada, mitjançant un procés de normalització lingüística, ara no estaríem davant d’una situació ridícula i forassenyada que es pot definir com a subnormalització lingüística com la que ara s’esdevé. Per tant, la culpa és compartida pels dos grans d’Espanya, PP i PSOE, acompanyats per les comparses del PAR i el PCUA, allò que en altres temps que sembla que ara tornen en deien “regiionalismo bien entendido”.