LA LAPAO O LA SUBNORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Fa un fàstic repulsiu comprovar fins on
arriba l’odi del PP envers Catalunya i els seus símbols, en especial la llengua,
el signe més distintiu. Ara, a la nova
llei de llengües de l’Aragó deixen de reconèixer el català com a llengua
pròpia de la Franja de Ponent i s’inventen
una denominació ridícula i patètica: LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del
Área Oriental), unes sigles sospitosament semblants a les d’altres lleis
humiliants i nefastes per la nostra nació, com LOAPA o LOFCA. Es tracta d’un
gir quilomètric ple de revolts i esvorancs per
evitar una paraula que els causa taquicàrdies: “català”.
Però no ens hem d’enganyar i assenyalar el
PP com a únic causant d’aquest insult als catalans, als mateixos aragonesos i a
la dignitat i al senderi de tothom qui en tingui un bri. Bona part de la culpa és del partit que ha governat aquella comunitat autònoma
durant la major part dels darrers 30 anys, el PSOE aragonès, que, a més, ha
estat comandat per un franjolí, Marcel·lí
Iglesias. Són culpables d’haver deixat que aquest problema s’enquistés
durant dècades i finalment, de tancar-lo en fals, a mitges i a corre-cuita. Si en comptes d’això l’haguessin abordat
d’entrada, mitjançant un procés de normalització lingüística, ara no estaríem
davant d’una situació ridícula i forassenyada que es pot definir com a
subnormalització lingüística com la que ara s’esdevé. Per tant, la culpa és compartida pels dos grans
d’Espanya, PP i PSOE, acompanyats per les comparses del PAR i el PCUA, allò que
en altres temps que sembla que ara tornen en deien “regiionalismo bien entendido”.
El dictador Franco deia que el català era un dialecte. Ara, com que no tenen
més nassos que acceptar que és una llengua, l’únic que els queda és intentar disgregar-la, mutilar-la i
foragitar-la. Des de Saragossa, una de les ciutats més catalanòfobes de
l’estatespanyol, se’n reien dels franjolins i els van ficar al cap que parlaven
“chapurreao”
i ara s’inventen un altre nom per la llengua mil·lenària del territori. Què es pot esperar d’una gent que a la
llengua més genuïna de l’Aragó, la que li dóna nom, l’aragonès, li diuen ara
LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica)? Són
tan patètics que desconeixen fins i tot la geografia. El Prepirineu pertany al
Pirineu, per tant, es podien estalviar dues inicials de les sigles perquè
quedés un xic menys ridícules. A més, el Pont
de Montanyana o Sopeira són viles pirinenques i entrarien dins de la LAPAO i no
de la LAPAPYP. Són coses que passen quan es vol fer passar bou per bèstia
grossa. Volen entaforar la seva porqueria mental amb calçador i el resultat és
la riota d’Europa. D’altra banda, algú
s’imagijna que un veí de Cretes o Mequinensa vagi pel món dient que parla
LAPAO? O que alguna Universitat accepti aquesta denominació? Si és així,
els catalans aviat podrem posar al curriculum que parlem una dotzena de llengües pel privilegi d’haver nascut a l’Est de
la Península Ibèrica. Jo mateix, posat a fer l’imbècil, podré dir que parlo
LCPACC (Llengua Catalana Pròpia de l’Àrea de la Costa Central).
I per cert, espero que Telemadrid farà un reportatge exhaustiu vinculant Luisa
Fernanda Rudi i els seus esbirros amb el nazisme per jugar amb el significart
de les paraules i canviar-li el nom a les coses amb un objectiu polític,
perquè canviar “català” per LAPAO i “aragonès” per LAPAPYP és escandalosament
tendenciós, a banda d’hilarant.
La llengua
pròpia de la Franja de Ponent és el català des que aquells territoris foren
repoblats per catalans a l’Edat Mitjana. Van estar a punt de
formar part del Principat, però per capricis de la història van quedar a la
banda aragonesa. Tanmateix, a ambdues ribes dels rius Noguera Ribagorçana, Algars i
del pantà de Riba-roja es parla català, la
llengua de Jesús Moncada, que en segles anteriors s’endinsava fins a Montsó,
Binèfar i altres localitats. Li podran dir com vulguin, però la realitat
sxmpre serà la mateixa, un univers
català que potser algun dia renegarà d’una terra com l’aragonesa, que en
comptes de valorar la seva diversitat com un tresor, intenta desnaturalitzar
tot allò que no és castellà. Una nació fracassada, que ha passat de ser un regne
amb caràcter propi, a esdevenir un apèndix llagoter de Castella.
En aquesta
embestida empresa pel PP als territoris catalans on governa i endega processos
de subnormalització lingüística cal que els que ens mantenim fidels a les
nostres arrels estiguem més units que mai i fem pinya per defensar els nostres drets i no permetre humiliacions com
aquesta. Hem de combatre l’odi que
destil·len els seus cervells malalts de mesquinesa amb audàcia i convicció.
I des de Catalunya hem de tenir la mà estesa a tots els territoris dels Països
Catalans i donar-los esperances i ensenyar-los
un camí a seguir amb l’alliberament nacional que hem començat a traçar. És
la via per poder viure amb dignitat i no haver de patir humiliacions i
escopinades com la LAPAO.
El
respecte ens l’hem de guanyar, i ho farem quan siguem un estat independent
i puguem parlar d’igual a igual amb els estats veïns per defensar els nostres
interessos. Mentre no siguem un estat,
no serem una entitat susceptible de ser respectada.
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LLIURES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada