divendres, 6 de setembre del 2013



EL CONTE DEL PORT I EL MINISTERI

     Darrerament, la ministra de Foment de l’estat espanyol té molta tirada a passejar per Catalunya. Ha i naugurat trams minúsculs d’autovia que s’han construït a raó d’un quilòmetre anual i aquesta setmana ha aprovat la posada en marxa de les obres per construir els accessos de la nova terminal del Port de Barcelona, la de la banda del Prat. Pel que sembla, Ana Pastor és una persona que cau bé al Govern de la Generalitat, concretament al conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Diuen que és una persona oberta al diàñeg i molt més eficient que d’altres, com aquella famosa Magdalena Álvarez, membre del govern “amic” de Catalunya, com si això fos un mèrit, ja que ser més eficient que aquell zero a l’esquerra es fa sense voler.
     De tota manera, cal analitzar d’on prové l’execució de les obres, perquè la història ve de lluny.


     L’any 2002, quan a Espanya governava Aznar, es van licitar les obres dels accessos de la nova terminal del Port de Barcelona. Els accessos, no la terminal en sí, que era costejada per un consorci d’empreses xineses interessades a operar des del nostre port, curiosament el més important de la Mediterrània, la porta Sud de la UE, que permet als vaixells provinents d’Àsia estalviar-se tres dies de navegació, amb el consegüent estalvi de temps i combustible, en comptes d’atracar al Mar del Nord. El Ministeri de Foment havia de fer la concessió de les obres i pagar uns accessos ferroviaris que connectessin la terminal amb el famós corredor mediterrani. Aquesta era l'única condició que els xinesos sol·licitaven per invertir 500 milions d’euros, en dues fases, en la construcció de la terminal de contenidors de mercaderies.
     Han passat onze anys i els accessos continuen pendents. Va passar el PP d’Azanr, i el PSOE de l’”amic” Zapatero i, com ha passat a tantes infraestructures licitades, ens les hem hagut de pintar a l’oli. A més, la primera fase de la terminal fou acabada fa vora un any, amb tots els accessos d’entrada al port per mar, construïts pels xinesos, i de sortida de mercaderies només n’hi ha un i de provisional, amb la consegüent emprenyada dels xinesos i la mala imatge que ha deixat la ciutat, fins al punt que els inversors asiàtics van dir que fins que no es construïssin els accessos com Déu mana i en la quantitat necessària, no començarien a construir la segona fase, com és lògic, perquè ells estaven perdent diners, i per cert, nosaltres també.
     Per fi, d’aquí a dos anys, si no hi ha cap entrebanc, les obres conclouran, tretze anys després de la licitació, amb una terminal funcionant al 50% de les seves possibilitats per la desídia de l’estat. A més, en aquests accessos s’aprofitaran vies ja existents pertanyents a FGC, és a dir, que la inversió per part del Ministeri és irrisòriament ridícula en termes macroeconòmics i arriba tard i malament. A més, el corredor mediterrani encara no funciona, per tant, Barcelona va perdent un volum de mercat que pddria posseir perfectament, del qual treuen profit altres ciutats europees. Per això, aquí la crisi és asfixiant i en aquelles ciutats, molt més relaxada.
     Malgrat tot, hem de sentir dir que hem de donar les gràcies al Ministeri que per fi s’ha recordat de nosaltres. Hem de tornar a l’actitud de vinclaesquenes que sempre ha caracteritzat els que han governat Catalunya. Aquesta és la manera en què ens podem entendre amb Espanya, segons el President Mas. Negocis que arriben tard i malament i que deixen una imatge poc seriosa de la marca Barcelona.
     Si ens haguéssim independitzat fa deu anys hauríem tingut totes les eines i el finançament per poder fer aquestes obres tan necessàries i ja seríem la ciutat i el país de referència del Sud d’Europa. Aquest és el negoci que ens convé i ja fem tard.

     Barcelona té terminal nova portuària malgrat el Ministeri, no gràcies a ell. En tot cas, gràcies als inversors asiàtics emergents... i ara emprenyats.

1 comentari: