dimarts, 19 de novembre de 2013


TORNA LA PLAGA

     Ciutadans de Catalunya: Ja el tornem a tenir aquí. L’heroi del Perejil, el gos llepaculs de l’amo Bush junior, el toro de Pucela, el Tirano Banderas de Plaza Colón, el de les “xapes”, la llumenera de la Universitat de Georgetown, el “castellano viejo” de Larra, el cervell preclar de la FAES, el plantador de la llavor de la tremenda crisi actual, el paladí de la “Castella miserable” de Machado, el marit de l’alcaldessa del Madrid olimpic, el de la dreta de la foto de les Açores, aquell que parlava català a la intimitat (quin fàstic veure la nostrra llengua destrossada per la seva boca); el baluard d¡un règim salvatge que agonitzava tot just fa 38 anys al llit, però que no va arribar a morir del tot i es va deixar domesticar a canvi de continuar remenant les cireres; aquell que per referir-se a ETA parlava de “Frente de Liberación del Puebo Vasco, el “charlotín sacaloquepuedas”, com el va batejar santament l’immens Pepe Rubianes... Tot aquest reguitzell de títols i molts més per tal de definir el salvapàtries Aznar, de nissaga autoritària i de tarannà prepotent a balquena.


     La bèstia ha estat una bona temprada hivernant, però les darreres sacsejades que pateix Espanya “la nació més antiga del món”, com ara en diuen, l’han desperrtat, i val a dir que té mal despertar. Ha començat a badar boca traient una escuma que fins i tot ha esquitxat els seus antics companys de viatge, que no van assistir a la presentació de les seves tristes i miserables memòries amb aires de grandesa, causant la seva ira desenfrenada. Per la part que ens toca als catalans, ja va advertir que abans que es trenqués Espanya ho faria Catalunya. És natural que els exemplars d’aquesta espèice hagin de deixar anar de tant en tant la verinada amb la seva llengua d’escurçó, perquè sinó ells mateixos s’emmetzinarien. Ara ha tornat a la càrrega, dient-ne una de més grossa en amenaçar amb l’empresonament del President de la Generalitat si s’entesta a convocar la consulta per la llibertat del poble català.
     De fet, no seria la primera vegada. Aznar no té ni imaginació per inventar res de nou, simplement recorre al que van fer els avantpassats de la seva família política. El President Companys ja va ser empresonat, i no un cop, sinó dos, i finalment fou afusellat. De tota manera, no comprenc com pot ser empresonat el President Artur Mas per cridar els catalans a les urnes i, en canvi, Aznar no vagi a la garjola i ni tan sols hagi estat jutjat, tenint en copte els quasi 200 morts que porta a l’esquena arran de l’atemptat de l’11M. Qui va col·locar les bombesals trens va ser Al-Qaida, però el responsable últim va ser aquell milhomes per ficar-nos en una guerra de la qual només eren partidaris ell i els seus acòlits. Si tingués un mímim de vergonya i de decència es limitaria a restar amagat a la seva cova consumit pels remordiments de consciència per haver destrossat 200 famílies pel seu afany de protagonisme.
     Aquest espanyol exemplar que entre 2004 i 2011 feia conferències per tot arreu traient del cap a possibles inversors que invertissin a Espanya perquè era un país en risc de balcanització no ens ha de fer cap por. Ni ell ni els seus tenen el que s’ha de tenir per venir a Catalunya i empresonar ningú, i si ho arribessin a fer encegats pel seu odi, aquesta seria l’empenta definitiva cap a la independència, reoclzada, a més, a nivell internacional. És, per tant, un carreró sense sortida. Cada obstacle que posen o cada cop que apareixen individus expressant-se amb to “aznaril”augmenta l’independentisme. Potser vol empresonar també els milions de catalans que volem la consulta.
     El sol fet de perdre de vista especímens com aquest, ja és un argument de pes a favor de la indeèndència, perquè causa feredat mantenir qualsevol lligam amb ell, ni tan sols quelcom tan eteri com formar part del mateix estat.
     Aquest monstre demostra la seva por a l’exercici de la democràcia, i que allò “atado y bien atado” es desfaci completament. I els catalans tenim la sort de tenir l’arma de la democràcia ben esmolada.

     Així doncs, “senyor” Aznar, enfili’s al pal on té penjada la bandera espanyola al seu jardí, tapi’s amb la rojigualda i privi’ns de la seva presèmcia tòxica i immunda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada