dissabte, 27 de setembre de 2014


SEPARACIÓ DE PODERS

     Tots sabem que Espanya està en contra de la separació. Però no només de la de Catalunya, sinó de la de qualsevol tipus. En tenim un bon exemple quan no saben separar la corrupció d’un polñitic concret de la de tot un procés de país. Però el pitjor de tot és el fet de no saber o no voler separar els poders executiu, legislatiu i judicial, perquè aquesta és la base de la democràcia, el seu fonament des dels temps de la Il·lustració. Per al PP i el PSOE, Montesquieu deu ser una estació d’esquí dels Alps.
     Si no és així, com podem explicar que abans de sortir una llei publicada des del Parlament de Catalunya, el govern central ja sàpiga quina serà la resposta del Tribunal Constitucional respecte al recurs interposat contra aquesta llei? Encara més, com és possible que el TC esmentat estigui format per jutges triats a dit pels partits polítics i que alguns d’aquests juristes en siguin militants reconeguts? Espanya fa un batibull infumable de tres poders que haurien d’actuar de manera independent, però és clar, independència ja sabem que és una paraula que causa urticària a l’estat espanyol.
     A més a més dels tres poders barrejats cal sumar un altre que el Baró de Montesqueiu no enunciava perquè en el seu temps no existia: el de les grans multinacionals i l’especulació, que a Espanya és qui de veritat mana i té empresonats els altres tres i també afecta Catalunya, amb la diferència que aquí no forma part de la nostra tradició productiva, en contra del que passa a Madrid.

     Precisament per això, Catalunya té l’oportunitat de sortir-se’n amb la creació d’un nou estat, on puguem tirar endavant el nostre projecte productiu, basat en la petita i mitjana empresa que tants beneficis i estabilitat ha donat al llarg de la història. I també aquest nou estat que està en camí ha de servir per crear unes lleis que garanteixin la divisió de poders. Els jutges de qualsevol tribunal català han de ser escollits per juristes tenint en compte els seus mèrits i de cap manera, el poder executiu hi pot influir. La figura de l’indult tan usual a Espanya, una reminiscència del franquisme, senzillament ha de desaparèixer del corpus de lleis catalanes. La sentència d’un jutge pot ser revisada i recorreguda per vies legals, però la darrera paraula ha d’emanar del poder judicial. És aquesta l’única manera d’assegurar uns mínims de qualitat a la democràcia catalana, tot allò que li manca a l’espanyola.

divendres, 19 de setembre de 2014


SALTAR-SE LA LEGALITAT
                A aquestes alçades de la pel·lícula, tothom sap que la independència no és legal des del punt de vista de la Constitució espanyola, per tant, dir que s’està a favor de fer la consulta només si és legal, entenent per aquest concepte el marc legal espanyol, és un eufemisme de dir que s’hi està en contra. La independència requereix una transgressió de la laegalitat vigent, indefectiblement, ja que Espanya i PP i PSOE no han assolit unes cotes de democràcia i una alçada de mires com la que han demostrat Anglaterra i David Cameron. Ara bé, cal distinfir entre saltar-se la legalitat i actuar al marge de tota legalitat o fora de la llei.

dimarts, 9 de setembre de 2014


CATALUNYA S’ESCRIU AMBV

     Encara que la veritable inicial sigui la mateixa que la de paraules com “coratge”, “contundència”, “civisme” o “compromís”, aquests dies hem d’associar Catalunya amb conceptes com “voluntat”, “votar”, “victòria” i “valor”. Prova d’això és la manifestació massiva que protagonitzarem l’11 de Setembre, Diada Naciomal de Catalunya, en forma de mosaic gegantí de la nostra Senyera, a través de les dues vies principals que travessen la nostra capital de Sud a Nord i de mar a muntanya.
     La Gran Via de les Corts Catalanes i l’Avinguda Diagonal foren dissenyades per Ildefons Cerdà el 1859 en el seu famós Pla de Reforma i Eixample, amb el qual pretenia i va aconseguir convertir Barcelona en una gran ciutat mediterrania i europea, una síntesi de la vocació vertebral de la nació catalana.