dissabte, 27 de setembre de 2014


SEPARACIÓ DE PODERS

     Tots sabem que Espanya està en contra de la separació. Però no només de la de Catalunya, sinó de la de qualsevol tipus. En tenim un bon exemple quan no saben separar la corrupció d’un polñitic concret de la de tot un procés de país. Però el pitjor de tot és el fet de no saber o no voler separar els poders executiu, legislatiu i judicial, perquè aquesta és la base de la democràcia, el seu fonament des dels temps de la Il·lustració. Per al PP i el PSOE, Montesquieu deu ser una estació d’esquí dels Alps.
     Si no és així, com podem explicar que abans de sortir una llei publicada des del Parlament de Catalunya, el govern central ja sàpiga quina serà la resposta del Tribunal Constitucional respecte al recurs interposat contra aquesta llei? Encara més, com és possible que el TC esmentat estigui format per jutges triats a dit pels partits polítics i que alguns d’aquests juristes en siguin militants reconeguts? Espanya fa un batibull infumable de tres poders que haurien d’actuar de manera independent, però és clar, independència ja sabem que és una paraula que causa urticària a l’estat espanyol.
     A més a més dels tres poders barrejats cal sumar un altre que el Baró de Montesqueiu no enunciava perquè en el seu temps no existia: el de les grans multinacionals i l’especulació, que a Espanya és qui de veritat mana i té empresonats els altres tres i també afecta Catalunya, amb la diferència que aquí no forma part de la nostra tradició productiva, en contra del que passa a Madrid.

     Precisament per això, Catalunya té l’oportunitat de sortir-se’n amb la creació d’un nou estat, on puguem tirar endavant el nostre projecte productiu, basat en la petita i mitjana empresa que tants beneficis i estabilitat ha donat al llarg de la història. I també aquest nou estat que està en camí ha de servir per crear unes lleis que garanteixin la divisió de poders. Els jutges de qualsevol tribunal català han de ser escollits per juristes tenint en compte els seus mèrits i de cap manera, el poder executiu hi pot influir. La figura de l’indult tan usual a Espanya, una reminiscència del franquisme, senzillament ha de desaparèixer del corpus de lleis catalanes. La sentència d’un jutge pot ser revisada i recorreguda per vies legals, però la darrera paraula ha d’emanar del poder judicial. És aquesta l’única manera d’assegurar uns mínims de qualitat a la democràcia catalana, tot allò que li manca a l’espanyola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada