dilluns, 1 de desembre de 2014



L’AVE, DE TREN A CANAL

     L’AVE va arribar a la falsa frontera entre el Principat i la Catalunya del Nord amb 20 anys de retard. I ara resulta que el ministeri de Foment en mans del PSOE i el PP no ens va construir un tren, sinó un canal o més ben dit, una claveguera que quan no porta aigua permet que circulin els Trens de Gran Velocitat, que tampoc són ben bé això, perquè en el seu tram entre Barcelona i Figueres no assoleixen aquesta marca de velocitat.
     És curiós que Espanya sigui el segon país del món amb més quilòmetres de vies d’alta velocitat i justament els únics problemes els ha tingut amb els trams catalans. L’arribada de l’AVE al nostre país ha estat un calvari. A més del retard de dues dècades amb el consegüent perjudici econòmic que ens ha causat, cal sumar-hi esvorancs, retards diaris a rodalies, haver de suportar ministres indecents i prepotents tractant-nos com si fóssim imbècils... I un cop acabat ens adonem que, com no podia ser d’altra manera amb aquests ingredients, com en tantes altres infraestructures, ens han fet una xapussa per la qual, a sobre, ens fan pagar les tarifes més cares de tot l’estat.

     Com passa amb les carreteres, ports i aeroports, en el cas de l’AVE l’estat, espanyol ja sigui amb governs del PSOE i del PP destina els pitjors recursos, els pressupostos més baixos i mai executats al 100% i sembla que també els pitjors enginyers per tal de fastiguejar-nos al màxim possible. No s’adonen que obrant així posen en evidència el fracàs de l’estat espanyol. Quan s’inunda l’AVE a Girona, la imatge que queda més malparada és la de la “marca Espanya”, ja prou devaluada, perquè el que queda interromput és la connexió amb Europa. Però si tot això serveix per maltractar Catalunya, ho donen per bo. No té cap altra explicació fer un mur de contenció o endegament d’un riu amb totxana. Cada cop que a Girona caiguin 20 litres d’aigua en mig hora trobarem les vies de tren convertides en un canal, i amb el nostre clima mediterrani, aquest tipus de ruixats són plenament habituals. També ho són a València o Andalusia. Per què allà no han tingut aquest tipus de problemes? Doncs perquè allà els murs s’han fet amb formigó armat.
     Tot ens porta allà mateix. És difícil tirar endavant quan no es té un estat propi, però és impossible quan tens un estat que et governa en contra, com li passa a Catalunya. Fins que no siguem independents i puguem decidir quines infraestructures ens convenen i dotar-les dels recursos necessaris tindrem un país de segona, inconnex, empantanegat i obsolet. Unes carreteres que haurien de ser la porta d’Europa, i en alguns casos ofereixen un estat lamentable, amb una taxa d’accidents que fa avergonyir; una xarxa de rodalies que encara conserva catenàries dels anys de la II República; el port més important del Mediterrani amb terminals a mig construir, sense accessos de sortida; un aeroport que al màxim que pot aspirar és a ser la principal sucursal de Barajas, mentre podria ser el principal hub del Sud d’Europa; i un AVE que quan plou esdevé un canal d’aigües corrompudes que, com a premi, és el més car. I tot a l’espera que construeixin el corredor mediterrani de mercaderies, que ja veurem quines noves sorpreses desagradables ens depararà, ja que res no fa pensar que treballin amb diligència amb bons materials i dedicant-hi els recursos que hi pertoca.
     Us haureu fixat que sempre faig servir l’expressió AVE, i no TGV, més preferida pels catalans. Està fet amb tota la intenció, perquè aquest tren/canal que ens han construït porta tota l’empremta de la marca Espanya. No arriba a “alta velocitat” i l’únic que domina és la E d’Espanya, un estat que fa aigües i que prefereix enfonsar-se si amb això aconsegueix arrossegar Catalunya.

      Per a alguns, l’opció independentista no és prou clara. Però el que no deixa cap mena de dubte és que amb Espanya, Catalunya no té cap futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada