dijous, 3 de setembre de 2015


            Diuen que de la necessitat se’n fa virtut, i crec que és cert. Fins i tot crec que la virtut és proporcional a la necessitat, per això en el cas de Catalunya les dimensions són enormes, ja que hi ha en joc el nostre futur i benestar, i també la nostra dignitat, que no és poca cosa.
               Recordo amb emoció la Diada de fa tres anys, la gran manifestació pels carrers de Barcelona, la primera convocada per l’ANC, Òmnium i l’AMI. Allà vam tocar el cel constatant que el nostre projecte tenia molt de recorregut i passava a formar part de la centralitat política.
               Un any després va ser la Via Catalana, aquella cadena groga de mans enllaçades que recorria el Principat de punta a punta i que va donar la volta al món, internacionalitzant el procés independentista català i demostrant que no havia estat una flamarada d’encenalls, sinó el projecte democràtic més ambiciós plantejat a l’Europa recent.

dimarts, 1 de setembre de 2015


VAGI-SE’N, SENYOR GONZÁLEZ
               Felipe González, expresident del govern espanyol, ha adreçat una carta als catalans a través d’un diari. Com era d’esperar, intenta dissuadir-nos per deixar córrer el procés independentista que estem a punt de culminar. I no hi ha res més sà que poder debatre sobre una idea, apuntant els pros i els contres. El que no es pot tolerar en una societat democràtica és la manca de respecte, que és precisament el que destil·la a tots els nivells aquest personatge amb la seva missiva.
               Ha comparat la situació actual  de Catalunya amb la de l’Alemanya nazi o la Itàlia feixista dels anys 30. A més ha afirmat que el nostre país corre el perill d’esdevenir l’Albània del segle XXI. Això és una fastigosa manca de respecte no només als catalans, sinó també als alemanys i italians, i per extensió a tots els col·lectius, que han estat víctimes de fenòmens tan greu que res té a veure amb la situació de cap ciutadà català actual. En canvi, la seva postura, anàloga a la que manté l’altre gran partit del poder espanyol, sí recorda la dels anys 30 o fins i tot èpoques més reculades, en tant que justifiquen tots els mètodes per aturar un poble que simplement es vol expressar democràticament per ser més lliure.

divendres, 12 de juny de 2015


XIULETS A PIQUÉ: LA REVENJA MESETÀRIA


     Ahir al vepsre, la Selecció Espanyola de Futbol va jugar un partit amistós, en el qual Gerard Piqué, jugador català i del FC Barcelona va ser xiulat i escridassat per l’afició. Molta gent ha interpretat aquest gest com una resposta al record que el jugador en qúestió va dedicar envers el Reial Madrid en la celebració dels títols aconseguits per l’equip català diumenge passat.
     Quedar-se amb aquesta idea és simplista. Hi ha molt més que això, ja que la xiulada fou pràcticament unànime, i suposo que a Lleó, on es va jugar el partit, no tothom és madridista. El que va irritar a molts espanyols fou que el mateix Piqué va clavar la Senyera al bell mig de l’estadi de Berlín, després de guanyar la Champions. I també cal tenir en compte que es van acarnissar contra Piqué convertint-lo en l’ase dels cops d’un fet anterior: la monumental xiulada a l’himne i al cap d’estat espanyol durant la final de Copa del Rei. És adir, van xiular a Piqué per ser català i mostrar la seva catalanitat sense gaires complexos. Va ser una manera de venjar-se, tot i que també està bé que alguns esportistes catalans s’adonin del pa que s’hi dóna a les Espanyes.