divendres, 12 de juny de 2015


XIULETS A PIQUÉ: LA REVENJA MESETÀRIA


     Ahir al vepsre, la Selecció Espanyola de Futbol va jugar un partit amistós, en el qual Gerard Piqué, jugador català i del FC Barcelona va ser xiulat i escridassat per l’afició. Molta gent ha interpretat aquest gest com una resposta al record que el jugador en qúestió va dedicar envers el Reial Madrid en la celebració dels títols aconseguits per l’equip català diumenge passat.
     Quedar-se amb aquesta idea és simplista. Hi ha molt més que això, ja que la xiulada fou pràcticament unànime, i suposo que a Lleó, on es va jugar el partit, no tothom és madridista. El que va irritar a molts espanyols fou que el mateix Piqué va clavar la Senyera al bell mig de l’estadi de Berlín, després de guanyar la Champions. I també cal tenir en compte que es van acarnissar contra Piqué convertint-lo en l’ase dels cops d’un fet anterior: la monumental xiulada a l’himne i al cap d’estat espanyol durant la final de Copa del Rei. És adir, van xiular a Piqué per ser català i mostrar la seva catalanitat sense gaires complexos. Va ser una manera de venjar-se, tot i que també està bé que alguns esportistes catalans s’adonin del pa que s’hi dóna a les Espanyes.

     Un català sempre serà considerat un element estrany i diferent, mirat amb recel. Un andalús es pot embolicar amb la bandera andalusa i no passarà mai res; un asturià pot fer el mateix amb l’asturiana; i un aragonès també, però si després el català s’embolcalla amb la mateixa bandera que l’aragonès, serà xiulat, escridassat, escopit  i menyspreat.      Espanya es caracteritza per xiular en els competicions esportives els himnes dels equips rivals, fins i tot la Marsellesa, que tot i ser l’himne nacional de França, pot ser considerat un cant a la democràcia universal. Espanya pot humiliar constantment i sense treva els símbols i el sentiment nacional català, pe`ro quan demostres la teva disconformitat amb l’inofensiu gest de xiular el seu himne, el mateix de Franco, per cert, llavors has begut oli. T’envien les set plagues bíbliques, et llencen als lleons i esperen l’oportunitat per venjar-se’n, encara que sigui fent-ho pagar a qui no ha xiulat, en aquest cas Gerard Piqué. Malgrat que  hagi contribuït en els recents èxits d’aquesta selecció, encara que l’aportació catalana hagi suposat més del 50% dels triomfs de l’esport espanyol en general, i en alguns casos el 100%, els components catalans sempre seran uns postissos. Sempre, fins que no puguin ser al seu lloc natural, la Selecció Nacional Catalana. Per això no hi havia pràcticament representants del govern espanyol a Berlín, perquè no hi havia un equip espanyol, perquè no som part d’ells, sinó una possessió que ha de ser assimilada i sobretot, ha de pagar la festa orgiàstica espanyola.
        I encara hi ha qui vol aconseguir la independència dialogant amb aquesta gent? Encara algú confia en no trencar la legalitat que ens empresona i ens mutila diàriament? Aquests que encara no saben si sumar-se o no al procés d’independència, si ells han de marcar els tempos, quan es decideixin ja no hi haurà res a independitzar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada