Diuen que de la necessitat se’n fa virtut, i crec que és cert. Fins i tot crec que la virtut és proporcional a la necessitat, per això en el cas de
Catalunya les dimensions són enormes, ja que hi ha en joc el nostre futur i
benestar, i també la nostra dignitat, que no és poca cosa.
Recordo amb emoció la Diada de fa tres anys,
la gran manifestació pels carrers de Barcelona, la primera convocada per l’ANC,
Òmnium i l’AMI. Allà vam tocar el cel
constatant que el nostre projecte tenia molt de recorregut i passava a formar
part de la centralitat política.
Un
any després va ser la Via Catalana,
aquella cadena groga de mans enllaçades que recorria el Principat de punta a
punta i que va donar la volta al món, internacionalitzant
el procés independentista català i demostrant que no havia estat una
flamarada d’encenalls, sinó el projecte
democràtic més ambiciós plantejat a l’Europa recent.