dijous, 3 de setembre de 2015


            Diuen que de la necessitat se’n fa virtut, i crec que és cert. Fins i tot crec que la virtut és proporcional a la necessitat, per això en el cas de Catalunya les dimensions són enormes, ja que hi ha en joc el nostre futur i benestar, i també la nostra dignitat, que no és poca cosa.
               Recordo amb emoció la Diada de fa tres anys, la gran manifestació pels carrers de Barcelona, la primera convocada per l’ANC, Òmnium i l’AMI. Allà vam tocar el cel constatant que el nostre projecte tenia molt de recorregut i passava a formar part de la centralitat política.
               Un any després va ser la Via Catalana, aquella cadena groga de mans enllaçades que recorria el Principat de punta a punta i que va donar la volta al món, internacionalitzant el procés independentista català i demostrant que no havia estat una flamarada d’encenalls, sinó el projecte democràtic més ambiciós plantejat a l’Europa recent.

               Semblava que la cadena no podria ser superada amb res, però per commemorar la Diada del Tricentenari havíem de trencar el motlle. I ho vam fer. I tant que sí! Una V gegantina va ocupar el cor de la nostra capital amb els colors de la Senyera proclamant que era l’hora de votar per exercir la nostra sobirania nacional i dir al món que en volem formar part amb veu pròpia i aportar el nostre gra de sorra per fer-lo una mica millor.
               L’enormitat de la virtut del nostre poble unit per un ideal no és només una qüestió de grandària o de colorisme, sinó de qualitat. Només cal mirar el rostre dels participants, una expressió de joia i il·lusió que contrasta amb la cara llarga dels adversaris; un missatge en positiu i valent que contraria el negatiu basat en la por que ens arriba de l’altra banda; la inexistència d’aldarulls i la crida a la democràcia en estat pur, que s’oposa a l’esbroncada i la laminació d’una democràcia ja precària des de la base, com ho és l’espanyola. És per això que mereixem guanyar, encara que no sempre guanya qui ho mereix. Cal estar alerta.
               Arriba un altre 11 de Setembre, i aquest pot ser el definitiu. Hem de tornar a acudir a la crida de l’ANC, Òmnium i l’AMI, i tantes altres entitats i persones anònimes que han posat tot el seu enginy, el seu temps i àdhuc els seus diners per assegurar-nos un futur millor. I mirant més enrere, amb els gestos que fem avui, també honorem els que ens han precedit, aquells que van lluitar en el seu moment, tot i sabent que probablement no arribarien a viure per veure el fruit de la seva lluita i patiment. Van ser prou generosos per anar obrint el camí per on avui avancem cap a la llibertat.
               Per tot això, aquesta Diada de 2015 hem de ser més que mai a la Meridiana, amb la samarreta blanca, en el punt de mira del món. La Meridiana és la via de sortida de Barcelona cap al Nord, cap a l’Europa a qui estenem la mà per ser-ne membres actius i solidaris; aquesta Europa que es manté amatent als esdeveniments i que en el moment clau no ens deixarà abandonats, perquè sap que li som convenients.
               Arriba el moment de la veritat. Cal prémer l’accelerador per donar via lliure a la República Catalana i això comença per l’èxit rotund del proper 11 de Setembre i continua pel 27 del mateix mes. Tothom té l’oportunitat de ser partícip d’escriure la millor Història que pot viure una nació, la millor que podrem explicar a les generacions futures. Plens d’orgull i amb el cap ben alt els podrem dir:
               “Som lliures perquè som catalans, i som catalans perquè som lliures!”
Bona Diada Nacional!

Visca Catalunya Lliure!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada