dimarts, 1 de setembre de 2015


VAGI-SE’N, SENYOR GONZÁLEZ
               Felipe González, expresident del govern espanyol, ha adreçat una carta als catalans a través d’un diari. Com era d’esperar, intenta dissuadir-nos per deixar córrer el procés independentista que estem a punt de culminar. I no hi ha res més sà que poder debatre sobre una idea, apuntant els pros i els contres. El que no es pot tolerar en una societat democràtica és la manca de respecte, que és precisament el que destil·la a tots els nivells aquest personatge amb la seva missiva.
               Ha comparat la situació actual  de Catalunya amb la de l’Alemanya nazi o la Itàlia feixista dels anys 30. A més ha afirmat que el nostre país corre el perill d’esdevenir l’Albània del segle XXI. Això és una fastigosa manca de respecte no només als catalans, sinó també als alemanys i italians, i per extensió a tots els col·lectius, que han estat víctimes de fenòmens tan greu que res té a veure amb la situació de cap ciutadà català actual. En canvi, la seva postura, anàloga a la que manté l’altre gran partit del poder espanyol, sí recorda la dels anys 30 o fins i tot èpoques més reculades, en tant que justifiquen tots els mètodes per aturar un poble que simplement es vol expressar democràticament per ser més lliure.

               A banda d’esgrimir els típics arguments de la por ja prou coneguts i repetits fins a l’extenuació, n’ha creat un de nou: la pèrdua de vincles amb Sudamèrica. I ho diu justament l’endemà que un delegat de la Generalitat hagi estat convidat pels diputats uruguaians a exposar el procés independentista català, fent cas omís a les pressions de la diplomàcia espanyola, que ha fet mans i mànigues, com sempre, per evitar la internacionalització del nostre procés.
               On no ha estat pas tan original és en l’elaboració d’un corpus argumental per convèncer els catalans de les bondats que suposa romandre a Espanya. Ni un sol argument. Zero. La mateixa idea prepotent de sempre de sobreentendre que sense Espanya, Catalunya no té cap raó de ser. Que Espanya dóna sentit a l’existència de Catalunya. I que els catalans, uns eterns menors d’edat, no sabem què convé a la nostra terra i ens ho han de dir des de fora. No debades, l’altre artífex de la unitat immutable i indissoluble d’Espanya, José María Aznar, ha corregut a alinear-se amb  aquell que fou el seu gran rival. Fins i tot alguns catalans de no sé quina Catalunya, com Carme Chacón, han subscrit la missiva del seu cabdill, deixant en una posició complicada el ja residual PSC. I no cal dir que el  nostre exalcalde també ha aplaudit a cops de palangana aquesta carta amb pudor de naftalina.
               Doncs bé, no necessitem lliçons de personatges foscos i cràpules com vostè, Felipe González, instaurador del terrorisme d’estat (GAL). No podem mirar a la cara gent tan falsa com vostè que, suposadament, lluitava contra els senyorets i cacics de la seva terra, aquells que van expulsar d’Andalusia tants compatriotes seus, que ara són compatriotes catalans i una peça clau per a la instauració de la República Catalana. S’ha acabat convertint en un d’aquests senyorets i neda en l’abundància i en la mateixa corrupció que ells. Lluny de ser un referent a qui tenir en compte, serà l’exemple de la Catalunya que no volem construir, sinó de l’Espanya que volem deixar enrere.

               Per últim, i parafrasejant l’ara amic seu i abans rival acèrrim: “Vagi-se’n, senyor González”. Vagi-se’n a la porra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada