TE
N’HAS ANAT, PERÒ HI SERÀS SEMPRE
Sembla que
els catalans no puguem gaudir mai d’una felicitat completa i duradora. Quan les
coses van bé, sempre hi ha a punt algun fenomen per esguerrar-ho tot. Després del
sobresalt que fa unes setmanes vam tenir en saber que la Muriel havia estat
atropellada per una bicicleta, crèiem que s’estava recuperant; però diumenge passat ens vam llevar amb la
trista notícia que ens havia deixat per sempre.
Sense
cap mena de dubte, és aquesta una gran
pèrdua per a la nostra societat. Per damunt de les seves idees, la Muriel era una dona radicalment bona.
La prova d’això és la gran quantitat de
missatges d’afecte que han recorregut el país, de part de persones molt
diverses i en molts casos antagònics a la seva ideologia política, llevat
d’algunes excepcions gens honroses, que demostren no conèixer realment la
Muriel o no tenir prou nivell per arribar a entendre la seva dimensió humana.
Educada i culta, sempre amb un somriure generós, però
alhora amb uns plantejaments ferms i una convicció total en els seus ideals,
que la convertien en una de les persones més aptes per dur a bon port allò en
el que creia. Deixar un projecte a les seves mans era garantia d’èxit en fons i
forma.
El seu
capteniment, en el terreny polític i l’activisme social la convertia en una
peça clau del procés sobiranista català. Ella
no parlava mai de vencedors i vençuts, ni de bàndols. Tampoc alçava mai la
veu ni abandonava el to cordial, cosa que li
atorgava una autoritat envers l’audiència. Es feia escoltar; seduïa amb la
paraula, sempre en la justa mesura; l’equilibri,
i per tant, la virtut. Un optimisme
traduït en el seu somriure, capaç de convèncer els més escèptics.
El seu
compromís insubornable amb la llengua, la cultura i la llibertat de Catalunya,
sempre des de les files socials, i en els darrers temps a les de la política,
van servir perquè tothom trobés un
referent en com es pot defensar sense ofendre i de com es pot preservar i
protegir allò teu amb dignitat i amb esperit positiu i bona cara, però alhora amb
fortalesa i valor.
Ha estat un exemple de discreció i senzillesa
fins al moment de la mort. Se n’ha anat sense fer soroll, el dia que alguns
assenyalen com el dels enamorats. Hem
perdut la seva presència física, la seva veu dolça, el seu somriure sincer...
Però una part d’ella continuarà sempre entre nosaltres: el seu exemple i la
seva lluita per aconseguir construir una Catalunya millor, més justa i
lliure. Hem de posar-hi tot el nostre esforç. Li ho devem. D’aquesta manera, continuarà bategant ben fort dins
del cor del nostre poble.
“No som aquí per buscar un
somni; nosaltres som el somni.”
Descansa en pau, Muriel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada