dilluns, 17 de juny del 2013


LA TRAMPA FEDERALISTA

     Aquest article pot ser la segona part de l’anterior, on presentava el federalisme espanyol de vol gallinaire de Pere Navarro. En aquest cas, pretenc analitzar el fet que el discurs del líder del PSC és l’avançada del que arribarà més endavant, avalat per amplis sectors de la política, els mitjans de comunicació i el món intel·lectual espanyol, la idea d’una possible Espanya Federal com a intent desesperat d’evitar la nostra independència.
     Arribat aquest moment, hi ha el risc que alguns catalans de bona fe o amb poca visió de futur, poc coneixement de la Història,  amb la síndrome d’Estocolm i una bona dosi de por, o bé amb poques ganes de sorolls i enrenous es deixin seduir per aquesta cantarella, i nosaltres, els independentistes radicals (els que ataquem el problema d’arrel, que això és el que vol dir radical) haurem d’invertir esforços, per cansat que sigui, a fer-los caure la bena dels ulls i el lliri de la mà.
     Espanya es nega a negociar amb Catalunya la marxa del procés emancipador. La periodista Pilar Rahola recordava aquest matí a RAC1 que un periodista del diari ABC li va dir que era absurd negociar amb els catalans quan ens podien vèncer sense fer-ho. No tots els espanyols són així, però sí que aquesta és la tendència i la postura dels que manen. Però aquests seran els que correran a negociar amb plantejaments federalistes i de concerts econòmics quan estiguem culminant el procés. La resposta de Catalunya ha de ser un NO rotund.

     En primer lloc, perquè el fet que Espanya es rebaixi a negociar voldrà dir que ja hem guanyat, que la independència que ara tenim a tocar, ja la tindrem a sobre. I seria estúpid i absurd rebaixar la teva llibertat total quan ja la tens a la mà. Els ocells volen millor a l’aire lliure que no a qualsevol gàbia, per gran que sigui.
     Però és que a més, els negociadors que arribarien des d’Espanya serien llops amb pell de xai, i aquí no podem repetir l’episodi de 1931. A més, dubto que els negociadors que vindran a Barceloa arribin a la sola de la sabata a Nicolau d’Olwer o Marcel·lí Domingo, però això tant li fa. La paraula federal no vol dir res per sí sola. Hi ha tants models de federalisme com estatws federals hi ha al món. De fet, l’estat autonòmic actual és una forma encoberta de federalisme. Hi ha estats federats que en certs aspectes tenen menys competències que algunes comunitats autònomes. Si ens hi fixem, la majoria d’estats federals que funcionen són homogenis nacionalment parlant (EUA, Brasil, Alemanya...). Si agafem la Federació Russa veurem que aquells estats que no són russos en el sentit nacional, com Txetxènia, no hi troben acomodament. A més, el centralisme de Moscou és llegendari, malgrat ser un estat federal. La confederal Suïssa és divers a nivell nacional, però cada cantó funciona per lliure. Els francòfons no estan obligats a parlar o ser escolaritzats en alemany i a l’inrevés. Algú creu que Espan ya permetria quelcom semblant amb Catalunya? Algú creu que l’Espanya única i indivisible ens reconeixeria com a nació? Permetria que tinguéssim projecció internacional, seleccions esportives pròpies, etcètera, per molt federal que es proclamés?
     Evidentment que no. Ens tornarien a entabanar; el que ens donessin amb una mà ens ho prendrien amb l’altra, continuaríem sent vistos com avars i lladres pels espanyols, inventarien alguna nova versió reescalfada del cafè per tothom i a sobre ens veuríem hipotecats durant una colla d’anys, perquè si ens fiquéssim en aquella aventura, quan ens caigués la bena dels ulls al cap de ben poc temps, no seria factible tornar a parlar d’estripar la baralla, internacionalment seríem vistos com uns inestabilitzadors que no sabem el que volem i no se’ns prendria seriosament. A més, continuaríem pagant la festa espanyola, com sempre, cada cop més pobres i desagnats. I a sobre, tindríem el que ens mereixeríem, per haver acceptat el joc.
     Per tant, res de camins incerts, plens de subterfugis. La independència sabem cap a on ens condueix. Tenim com a exemple la quantitat de països que en les darreres dècades l’han proclamada. I també coneixem la relació amb Espanya en els darrers segles, sota múltiples règims i formes de govern. El dubte ofèn.

1 comentari:

  1. Catalunya, Poble Català!

    No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!

    Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

    A banda d'aquesta Confederació vés amb compte i ...

    No et federis mai amb un pinxo! I menys amb 15 pinxos!

    No et federis mai amb un estrany.

    No et federis mai amb un dictador.

    No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

    No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

    No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..

    No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

    No et federis mai amb amb un colonitzador.

    No et federis mai amb mala gent.

    No et federis mai amb ningú que no respecti la llengua catalana.

    No et federis mai amb ningú que sota qualsevol concepte posi pals al ple desenvolupament de la llengua catalana.

    No et federis mai amb ningú que t'imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.

    No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.

    No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

    No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

    No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

    No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

    No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.

    No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

    No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

    No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

    No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

    No et federis mai amb qui t'ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

    No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, ni amb els seus governs.

    No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

    ....

    Salvador Molins, BIC-CA

    ResponElimina