LA TRAMPA FEDERALISTA
Aquest article pot ser la segona part de
l’anterior, on presentava el federalisme espanyol de vol gallinaire de Pere
Navarro. En aquest cas, pretenc analitzar el fet que el discurs del líder del
PSC és l’avançada del que arribarà més endavant, avalat per amplis sectors de la
política, els mitjans de comunicació i el món intel·lectual espanyol, la idea d’una possible Espanya Federal com
a intent desesperat d’evitar la nostra independència.
Arribat aquest moment, hi ha el risc que alguns catalans de bona fe o amb poca visió de
futur, poc coneixement de la Història, amb la síndrome d’Estocolm i una bona dosi de
por, o bé amb poques ganes de sorolls i enrenous es deixin seduir per aquesta cantarella, i nosaltres, els
independentistes radicals (els que ataquem el problema d’arrel, que això és el
que vol dir radical) haurem d’invertir
esforços, per cansat que sigui, a fer-los caure la bena dels ulls i el lliri de
la mà.
Espanya es nega a negociar amb Catalunya
la marxa del procés emancipador. La periodista Pilar Rahola recordava aquest matí a RAC1 que un periodista del diari ABC li va dir que era absurd negociar amb els
catalans quan ens podien vèncer sense fer-ho. No tots els espanyols són
així, però sí que aquesta és la tendència i la postura dels que manen. Però aquests seran els que correran a negociar
amb plantejaments federalistes i de concerts econòmics quan estiguem culminant
el procés. La resposta de Catalunya ha de ser un NO rotund.
En primer lloc, perquè el fet que Espanya es rebaixi a negociar
voldrà dir que ja hem guanyat, que la independència que ara tenim a tocar,
ja la tindrem a sobre. I seria estúpid i
absurd rebaixar la teva llibertat total quan ja la tens a la mà. Els ocells
volen millor a l’aire lliure que no a qualsevol gàbia, per gran que sigui.
Però
és que a més, els negociadors que
arribarien des d’Espanya serien llops amb pell de xai, i aquí no podem
repetir l’episodi de 1931. A més, dubto que els negociadors que vindran a
Barceloa arribin a la sola de la sabata a Nicolau d’Olwer o Marcel·lí Domingo,
però això tant li fa. La paraula federal
no vol dir res per sí sola. Hi ha
tants models de federalisme com estatws federals hi ha al món. De fet, l’estat autonòmic actual és una
forma encoberta de federalisme. Hi ha estats federats que en certs aspectes
tenen menys competències que algunes comunitats autònomes. Si ens hi fixem, la majoria d’estats federals que funcionen
són homogenis nacionalment parlant (EUA, Brasil, Alemanya...). Si agafem la
Federació Russa veurem que aquells
estats que no són russos en el sentit nacional, com Txetxènia, no hi troben
acomodament. A més, el centralisme de Moscou és llegendari, malgrat ser un
estat federal. La confederal Suïssa
és divers a nivell nacional, però cada cantó funciona per lliure. Els
francòfons no estan obligats a parlar o ser escolaritzats en alemany i a
l’inrevés. Algú creu que Espan ya permetria quelcom semblant amb Catalunya? Algú creu que l’Espanya única i indivisible
ens reconeixeria com a nació? Permetria que tinguéssim projecció
internacional, seleccions esportives pròpies, etcètera, per molt federal que es
proclamés?
Evidentment
que no. Ens tornarien a entabanar; el
que ens donessin amb una mà ens ho prendrien amb l’altra, continuaríem sent
vistos com avars i lladres pels espanyols, inventarien alguna nova versió
reescalfada del cafè per tothom i a
sobre ens veuríem hipotecats durant una
colla d’anys, perquè si ens fiquéssim en aquella aventura, quan ens caigués
la bena dels ulls al cap de ben poc temps, no
seria factible tornar a parlar d’estripar la baralla, internacionalment seríem
vistos com uns inestabilitzadors que no sabem el que volem i no se’ns
prendria seriosament. A més, continuaríem
pagant la festa espanyola, com sempre, cada cop més pobres i desagnats. I a sobre, tindríem el que ens mereixeríem,
per haver acceptat el joc.
Per tant, res de camins incerts, plens de subterfugis. La independència sabem cap a on ens condueix. Tenim com a exemple la
quantitat de països que en les darreres dècades l’han proclamada. I també
coneixem la relació amb Espanya en els darrers segles, sota múltiples règims i formes
de govern. El dubte ofèn.
Catalunya, Poble Català!
ResponEliminaNo et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!
Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.
A banda d'aquesta Confederació vés amb compte i ...
No et federis mai amb un pinxo! I menys amb 15 pinxos!
No et federis mai amb un estrany.
No et federis mai amb un dictador.
No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)
No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)
No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..
No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.
No et federis mai amb amb un colonitzador.
No et federis mai amb mala gent.
No et federis mai amb ningú que no respecti la llengua catalana.
No et federis mai amb ningú que sota qualsevol concepte posi pals al ple desenvolupament de la llengua catalana.
No et federis mai amb ningú que t'imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.
No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.
No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.
No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.
No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.
No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.
No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.
No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.
No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.
No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.
No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.
No et federis mai amb qui t'ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.
No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, ni amb els seus governs.
No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!
....
Salvador Molins, BIC-CA